Un retrat és quelcom més complex que una reproducció mimètica d'una fesomía. Es tracta de captar l'essència, captar la vida, abraçar l'Home i plasmar-lo a la tela. Gairebé tots els que ha pintat Joan Ferrer són retrats d'amics o famíliars. Precisament perquè per a fer un bon retrat cal conèixer a fons el retratat o, si més no, establir-hi un vincle. Segurament per això, observa atentament el model, parlant amb ell, i procura captar el gest cotidià que fa sense ser-ne conscient i que el caracteritza; aquell gest que sorgeix inconscientment quan abaixa la guàrdia i aflora el veritable Jo. Tampoc podem oblidar els autoretrats que, al llarg de tota la seva trajectòria, ha anat desenvolupant. Hi podem veure un Joan Ferrer segur, ferm, amb presència. Són mostra d'un procés.