Trama

L'essència de la mostra. Joan Ferrer en acció, pintant l’obra Un minut o dos de silenci

En el decurs de les setmanes en què en Joan Ferrer s’apropiarà del konvent per posar-hi un estudi efímer, el veurem plantejar el quadre, crear-hi textures, donar-hi color, dubtar, preguntar, dialogar amb el llenç. La visita serà sempre diferent, perquè el trobarem pensant, dibuixant, pintant, teixint o badant. Amb xerrera o sense. Content per una troballa creativa que ens explicarà entusiasmat o contrariat perquè haurà decidit, qui ho sap, enfosquir tot el llenç amb una capa de negre per entelar-nos la mirada. Un privilegi, aquest de trobar-lo a l’estudi, que succeirà unes hores cada dia.

I què farem si no coincidim amb en Joan Ferrer treballant al ‘estudi?

Pot passar, però això també forma part de l’exposició. Poques vegades haureu tingut l’oportunitat de veure la cuina de l’art. Entrareu en la intimitat de l’artista, l’espai on es produeix la creació. L’ordre en què deixa l’espai, l’obra en procés, les textures plantejades, el llenç nu i en un estadi que no està fet encara per ser mirat. Joan Ferrer s’exposa que entreu en aquesta dimensió i contempleu com reposa l’obra abans de tornar a transformar-se.

Tot i això, en els moments en què en Joan Ferrer no sigui a l’estudi el podreu veure treballar gràcies als enregistraments que en Jordi Plana realitzarà en cada intervenció. Així tindreu les dues dimensions de l’espai visitable: el moment en què l’autor hi treballa (que també podreu seguir a través d’aquesta pàgina) i la quietud en què deixa l’estudi.