Joan Ferrer tanca demà la intervenció al Konvent amb un final «no exempt de risc»

«Teníem clar que el quadre que pinto a Cal Rosal s’aniria construint en diàleg amb els artistes que han anat passant per aquí, amb aquest entorn del Konvent i amb totes les persones que s’hi han volgut acostar», recorda Joan Ferrer el dia abans del tancament de la mostra, aquest dissabte 26 d’agost.

Ferrer ha construït a la vista del públic el quadre de grans dimensions Un minut o dos de silenci, «un títol que adquireix connotacions noves» després dels atemptats del 17 d’agost a les Rambles de Barcelona i a Cambrils.  Per a Joan Ferrer, aquest atac «brutal» ha representat «un daltabaix emocional que no podia quedar al marge de l’obra que estava elaborant».

L’obra, concebuda com una acció on el procés adquireix més importància que el resultat, tenia pensada un últim moviment per a l’Epíleg que «comportava la destrucció total del quadre i l’obra i havia de posar el focus en la capacitat de desprendre’s d’allò construït, però la nostra actitud, i més en aquests temps que corren, l’hem d’enfocar cap a tot el contrari». El desenllaç de l’obra, doncs, «serà constructiu i no exempt de risc. Entristit i endolat, en certa manera, però li hem de fer la volta, amb una protesta enèrgica!» Precisament, dia 18 al matí Joan Ferrer va escriure a sobre del llenç, ja avançat, un ostensible “Jo protesto” que encara ara es pot llegir en el quadre.

L’experiència, diu, ha estat extraordinària: «en començar desconeixíem dues coses que han esdevingut fonamentals: el repte de treballar en obert, mostrant els dubtes i les pors; i la resposta del públic, que ha estat meravellosa i m’afalaga»

Dues maneres de cridar

Si per a l’obertura de la mostra, amb el llenç en blanc, Ferrer va comptar amb la col·laboració musical del Quartet Ausa, per al tancament tindrà el suport sonor de Big ok, que en acabat l’Epíleg faran l’últim concert de la programació del Konvent per al mes d’agost. En la conjunció de Ferrer amb Pau Fuster, Sara Fontán i Edi Pou —els tres components de Big ok- es trobaran dues maneres de fer, segons Dolors Ferrer, comissària de la mostra, «una proposta musical trencadora, arriscada i jove i la maduresa plàstica d’en Joan». Tots dos «a l’uníson amb la  intenció de protestar sense escrúpols, directament, des de dins». Per Dolors Ferrer, «veurem dues maneres de cridar». Així mateix, la proposta gastronòmica de la cloenda de JOAN FERRER · S’EXPOSA tornarà a anar a càrrec de KonventCuina amb la col·laboració de Toni Massanés de Fundació Alícia.

L’elaboració d’Un minut o dos de silenci ha estat el bessó de la intervenció de Joan Ferrer l’emblemàtic centre cultural de Cal Rosal, però no l’única proposta. L’univers ferrerià s’ha apropiat d’espais de l’edifici, com la capella o algunes de les cambres. En el primer àmbit s’hi projecta una disquisició de l’artista sobre l’Art, enregistrada al mateix Cal Rosal pel fotògraf i artista visual Jordi Plana Pey —que s’ha encarregat també de documentar tota la mostra. A les cambres, en canvi, s’hi poden veure reproduccions corpòries de quadres de l’artista i altres elements quotidians del dia a dia de Ferrer. També s’ha apropiat del forn, una vella nau porta amb porta amb el Konvent que ha marcat amb el seu segell propi.

JOAN FERRER · S’EXPOSA ha servit també de marc de concerts —Impromptus, en l’argot triat per l’exposició- de músics que han dialogat amb l’obra de l’artista, i han acompanyat el procés creatiu del pintor de Berga que ja té en ment «altres projectes de gran format», en línia amb els conceptes que treballa des de fa dècades.