El llenç es mostra viu i en moviment, a base de les capes que en Joan ha treballat al llarg d’aquesta primera setmana. Un minut o dos de silenci creix a la vista dels visitants, en diàleg amb l’espai i amb els músics que han interactuat amb l’artista en els impromptus. L’últim, Carles Viarnès, va omplir diumenge passat l’estudi efímer del Konvent de textures sonores. En harmonia amb l’obra que creix, cerebral, metòdica, apel·lant a la ment i als sentits, a estones incòmoda.
Joan Ferrer i Carles Viarnès van establir un diàleg artístic a tres bandes. Pintura, música i espai.
