La seu Espais Volart de la Fundació Vila Casas va acollir el passat 12 de desembre la presentació del llibre Joan Ferrer. El tacte de la llum. Obra pictòrica 1960-2019. Editat per lāAlbĆ en paralĀ·lel a lāexposició antològica oberta al convent de Sant Francesc de Berga fins el pròxim dia 28 de desembre, el llibre Ć©s un recorregut poliĆØdric per lāobra deĀ lāartista berguedĆ , a mans de lāhistoriador de lāArt Albert MercadĆ©, prologuista del llibre, Dolors Ferrer, impulsora de lāexposició i coordinadora de la publicació; Bernat Puigdollers, comissari de la mostra; JĆØssica Jaques, professora dāEstĆØtica de la UAB i Xavier Franquesa, pintor i catedrĆ tic de la UB.
Tal i com ja va passar a Berga el mes de novembre, va ser el director dāArt de la Fundació Vila Casas, Ćlex Susanna, qui va conduir la presentació del llibre de referĆØncia dāun artista que va confessar que desconeixia abans que Amics de Joan Ferrer es posessin en contacte amb ell per fer la presentació. Susanna va explicar que quan va repassar el llibre i va poder veure lāexposició va descobrir una Ā«trajectòria impactant, ambiciosa i reeixidaĀ» i que va experimentar Ā«una autĆØntica caiguda del cavall. Una cosa Ć©s trobar-se davant dāuna obra interessant i una altra dāuna obra colpidora i que seāt presenta tota lāhora. De sobte, trobar-te de manera simultĆ nia amb una exposició que abraƧa 60 anys de trajectòria artĆsticaĀ».
Susanna va aprofitar lāacte dāEspais Volart per analitzar la figura de Joan Ferrer: Ā«estem davant dāun artista que contĆ© molts artistes. Normalment, les etapes creadores solen centrar-se en uns anys especĆfics. Lāartista dona el millor de si mateix durant una etapa. DesprĆ©s deixa de crĆ©ixer i comenƧa a engreixar-seĀ». Per lāescriptor i crĆtic dāart lāobra de Joan Ferrer fa palĆØs que es tracta dāun artista Ā«a qui ha preocupat moltĆssim anar conquerint terrenys expressius. No ha caigut en allò tantes vegades inevitable que Ć©s lāabĆŗs dāuna determinada recepta, dāuna determinada fórmula que fa de tu un artista previsible i monòtonĀ».
De la seva banda, el comissari de lāexposició i coautor del llibre, Bernat Puigdolllers, va relatar que tampoc coneixia Ferrer quan li van encarregar lāexposició, Ā«quan encara era un projecte amb molts abismes per salvarĀ». Puigdollers va explicar lāestructura del llibre, Ā«paralĀ·lela a la de lāexposició. PerquĆØ el món artĆstic dāen Joan tĆ© un centre de gravetat, que Ć©s Berga, i Ć©s clarĆssim. Però dins dāaquest món i dāaquesta constelĀ·lació berguedana, hi ha tota una sĆØrie de petits universos que ell treballa, un món molt reduĆÆt, uns temes restringits, que són el retrat, el cos humĆ , el paisatge i el bodegó». Puigdollers diu que tant la mostra antològica com el llibre intenten explicar lāobra de Ferrer no des dāun punt de vista cronològic, sinó que miren de desvetllar les claus principals del seu món artĆstic.
Puigdollers resumeix el món artĆstic Ā«en la recerca dāuna poĆØtica, de la qual ell mateix en parla: una poĆØtica de les coses que aparentment no tenen cap interĆØs per si mateixes, en el sentit que són objectes dels mĆ©s simples i senzills, o el paisatge mĆ©s Ć ridĀ». El comissari de la mostra diu que sap donar-li a travĆ©s de la seva mirada, una poĆØtica que va mĆ©s enllĆ de la retòrica fĆ cil.
Dolors Ferrer, impulsora de lāexposició berguedana i coordinadora del llibre, va destacar les aportacions dels coautors de la publicació, comenƧant pel prologuista, Albert MercadĆ©, qui parla de la Ā«dualitat de lāartista: per un costat, lāapassionament; de lāaltre, lāequilibri i la raó».
Ferrer va subratllar també la «capacitat de paraula» de Joan Ferrer, destacada en el text de Jèssica Jaques.
Per Ćŗltim, Dolors Ferrer va recalcar el coneixement profund de la matĆØria que lāaltre coautor del llibre, Xavier Franquesa, atribueix a Joan Ferrer.
Jaume Huch, editor de l’AlbĆ, va tancar la roda dāintervencions reivindicant el contacte entre la pintura de Joan Ferrer i les altres arts, especialment la poesia. Huch va destacar una de les obres de Ferrer, āPreneu-māho tot, deixeu-me la paraulaā, que pren el tĆtol dāun poema de Climent Forner.