La seu Espais Volart de la Fundació Vila Casas va acollir el passat 12 de desembre la presentació del llibre Joan Ferrer. El tacte de la llum. Obra pictòrica 1960-2019. Editat per l’Albí en paral·lel a l’exposició antològica oberta al convent de Sant Francesc de Berga fins el pròxim dia 28 de desembre, el llibre és un recorregut polièdric per l’obra de l’artista berguedà, a mans de l’historiador de l’Art Albert Mercadé, prologuista del llibre, Dolors Ferrer, impulsora de l’exposició i coordinadora de la publicació; Bernat Puigdollers, comissari de la mostra; Jèssica Jaques, professora d’Estètica de la UAB i Xavier Franquesa, pintor i catedràtic de la UB.

Tal i com ja va passar a Berga el mes de novembre, va ser el director d’Art de la Fundació Vila Casas, Àlex Susanna, qui va conduir la presentació del llibre de referència d’un artista que va confessar que desconeixia abans que Amics de Joan Ferrer es posessin en contacte amb ell per fer la presentació. Susanna va explicar que quan va repassar el llibre i va poder veure l’exposició va descobrir una «trajectòria impactant, ambiciosa i reeixida» i que va experimentar «una autèntica caiguda del cavall. Una cosa és trobar-se davant d’una obra interessant i una altra d’una obra colpidora i que se’t presenta tota l’hora. De sobte, trobar-te de manera simultània amb una exposició que abraça 60 anys de trajectòria artística».

 

Susanna va aprofitar l’acte d’Espais Volart per analitzar la figura de Joan Ferrer: «estem davant d’un artista que conté molts artistes. Normalment, les etapes creadores solen centrar-se en uns anys específics. L’artista dona el millor de si mateix durant una etapa. Després deixa de créixer i comença a engreixar-se». Per l’escriptor i crític d’art l’obra de Joan Ferrer fa palès que es tracta d’un artista «a qui ha preocupat moltíssim anar conquerint terrenys expressius. No ha caigut en allò tantes vegades inevitable que és l’abús d’una determinada recepta, d’una determinada fórmula que fa de tu un artista previsible i monòton».

 

De la seva banda, el comissari de l’exposició i coautor del llibre, Bernat Puigdolllers, va relatar que tampoc coneixia Ferrer quan li van encarregar l’exposició, «quan encara era un projecte amb molts abismes per salvar». Puigdollers va explicar l’estructura del llibre, «paral·lela a la de l’exposició. Perquè el món artístic d’en Joan té un centre de gravetat, que és Berga, i és claríssim. Però dins d’aquest món i d’aquesta constel·lació berguedana, hi ha tota una sèrie de petits universos que ell treballa, un món molt reduït, uns temes restringits, que són el retrat, el cos humà, el paisatge i el bodegó». Puigdollers diu que tant la mostra antològica com el llibre intenten explicar l’obra de Ferrer no des d’un punt de vista cronològic, sinó que miren de desvetllar les claus principals del seu món artístic.

Puigdollers resumeix el món artístic «en la recerca d’una poètica, de la qual ell mateix en parla: una poètica de les coses que aparentment no tenen cap interès per si mateixes, en el sentit que són objectes dels més simples i senzills, o el paisatge més àrid». El comissari de la mostra diu que sap donar-li a través de la seva mirada, una poètica que va més enllà de la retòrica fàcil.

 

Dolors Ferrer, impulsora de l’exposició berguedana i coordinadora del llibre, va destacar les aportacions dels coautors de la publicació, començant pel prologuista, Albert Mercadé, qui parla de la «dualitat de l’artista: per un costat, l’apassionament; de l’altre, l’equilibri i la raó».

 

Ferrer va subratllar també la «capacitat de paraula» de Joan Ferrer, destacada en el text de Jèssica Jaques.

 

Per últim, Dolors Ferrer va recalcar el coneixement profund de la matèria que l’altre coautor del llibre, Xavier Franquesa, atribueix a Joan Ferrer.

 

Jaume Huch, editor de l’Albí, va tancar la roda d’intervencions reivindicant el contacte entre la pintura de Joan Ferrer i les altres arts, especialment la poesia. Huch va destacar una de les obres de Ferrer, “Preneu-m’ho tot, deixeu-me la paraula”, que pren el títol d’un poema de Climent Forner.