La seu Espais Volart de la Fundació Vila Casas va acollir el passat 12 de desembre la presentació del llibre Joan Ferrer. El tacte de la llum. Obra pictòrica 1960-2019. Editat per l’AlbĆ­ en paralĀ·lel a l’exposició antològica oberta al convent de Sant Francesc de Berga fins el pròxim dia 28 de desembre, el llibre Ć©s un recorregut poliĆØdric per l’obra deĀ l’artista berguedĆ , a mans de l’historiador de l’Art Albert MercadĆ©, prologuista del llibre, Dolors Ferrer, impulsora de l’exposició i coordinadora de la publicació; Bernat Puigdollers, comissari de la mostra; JĆØssica Jaques, professora d’EstĆØtica de la UAB i Xavier Franquesa, pintor i catedrĆ tic de la UB.

Tal i com ja va passar a Berga el mes de novembre, va ser el director d’Art de la Fundació Vila Casas, ƀlex Susanna, qui va conduir la presentació del llibre de referĆØncia d’un artista que va confessar que desconeixia abans que Amics de Joan Ferrer es posessin en contacte amb ell per fer la presentació. Susanna va explicar que quan va repassar el llibre i va poder veure l’exposició va descobrir una Ā«trajectòria impactant, ambiciosa i reeixidaĀ» i que va experimentar Ā«una autĆØntica caiguda del cavall. Una cosa Ć©s trobar-se davant d’una obra interessant i una altra d’una obra colpidora i que se’t presenta tota l’hora. De sobte, trobar-te de manera simultĆ nia amb una exposició que abraƧa 60 anys de trajectòria artĆ­sticaĀ».

 

Susanna va aprofitar l’acte d’Espais Volart per analitzar la figura de Joan Ferrer: Ā«estem davant d’un artista que contĆ© molts artistes. Normalment, les etapes creadores solen centrar-se en uns anys especĆ­fics. L’artista dona el millor de si mateix durant una etapa. DesprĆ©s deixa de crĆ©ixer i comenƧa a engreixar-seĀ». Per l’escriptor i crĆ­tic d’art l’obra de Joan Ferrer fa palĆØs que es tracta d’un artista Ā«a qui ha preocupat moltĆ­ssim anar conquerint terrenys expressius. No ha caigut en allò tantes vegades inevitable que Ć©s l’abĆŗs d’una determinada recepta, d’una determinada fórmula que fa de tu un artista previsible i monòtonĀ».

 

De la seva banda, el comissari de l’exposició i coautor del llibre, Bernat Puigdolllers, va relatar que tampoc coneixia Ferrer quan li van encarregar l’exposició, Ā«quan encara era un projecte amb molts abismes per salvarĀ». Puigdollers va explicar l’estructura del llibre, Ā«paralĀ·lela a la de l’exposició. PerquĆØ el món artĆ­stic d’en Joan tĆ© un centre de gravetat, que Ć©s Berga, i Ć©s clarĆ­ssim. Però dins d’aquest món i d’aquesta constelĀ·lació berguedana, hi ha tota una sĆØrie de petits universos que ell treballa, un món molt reduĆÆt, uns temes restringits, que són el retrat, el cos humĆ , el paisatge i el bodegó». Puigdollers diu que tant la mostra antològica com el llibre intenten explicar l’obra de Ferrer no des d’un punt de vista cronològic, sinó que miren de desvetllar les claus principals del seu món artĆ­stic.

Puigdollers resumeix el món artĆ­stic Ā«en la recerca d’una poĆØtica, de la qual ell mateix en parla: una poĆØtica de les coses que aparentment no tenen cap interĆØs per si mateixes, en el sentit que són objectes dels mĆ©s simples i senzills, o el paisatge mĆ©s Ć ridĀ». El comissari de la mostra diu que sap donar-li a travĆ©s de la seva mirada, una poĆØtica que va mĆ©s enllĆ  de la retòrica fĆ cil.

 

Dolors Ferrer, impulsora de l’exposició berguedana i coordinadora del llibre, va destacar les aportacions dels coautors de la publicació, comenƧant pel prologuista, Albert MercadĆ©, qui parla de la Ā«dualitat de l’artista: per un costat, l’apassionament; de l’altre, l’equilibri i la raó».

 

Ferrer va subratllar també la «capacitat de paraula» de Joan Ferrer, destacada en el text de Jèssica Jaques.

 

Per Ćŗltim, Dolors Ferrer va recalcar el coneixement profund de la matĆØria que l’altre coautor del llibre, Xavier Franquesa, atribueix a Joan Ferrer.

 

Jaume Huch, editor de l’AlbĆ­, va tancar la roda d’intervencions reivindicant el contacte entre la pintura de Joan Ferrer i les altres arts, especialment la poesia. Huch va destacar una de les obres de Ferrer, ā€œPreneu-m’ho tot, deixeu-me la paraulaā€, que pren el tĆ­tol d’un poema de Climent Forner.